Dolça besada, té gust de que s'acaba.
Punt i principi de viure sense tú.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada que plora i diu que no...
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no se com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants...
Dolça besada, te gust de que s'acaba...
Punt i principi de viure sense tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario