Arribar a sa Lluna.

Hem dormit damunt una horabaixa, i amb un gest de verd de persiana, hem sabut que aquesta casa és blanca. Amb s'urgència d'un divorci, s'ha complit es pronòstic: convivència és sobredosi. Tancat s'escriptori, perduda sa clau, pus històries no somiaràs. A sa Lluna no s'hi pot anar per ses estrelles amb un velomar. A sa Lluna no s'hi pot anar amb un taxi per damunt sa mar.

Tú ets sa meva droga. Mai en tenc suficient. Mai arribarà la sobredosi. No puc arribar a sa Lluna per ses estrelles amb un velomar, ni amb un taxi per damunt sa mar, però mirant als teus ulls puc jurar que arrib encara més adalt. T'estim.